L’origen de la celebració religiosa de la nit de Nadal no és únic, i són diverses les explicacions que en circulen. Tres hipòtesis destaquen per sobre de la resta.

Segons una creença popular, l’animal que va donar a conèixer el naixement de l’Infant, abans que cap altre de la cova de Betlem, va ser un gall. El seu cant hauria escampat la bona nova arreu.

Una altra versió situa el costum a Jerusalem. En aquesta ciutat, els fidels assistien a un ofici nocturn i, després, recorrien els carrers en processó fins al santuari principal. Allà tenia lloc un nou ofici just quan cantava el gall.

L’última teoria remet a la Roma del segle V. Sixte III, aleshores pontífex, va establir una vetlla de pregària que començava quan el gall ja havia cantat. Per als antics romans, la jornada començava ad galli cantus, és a dir, amb el cant d’aquest ocell, un moment que associaven a les dotze de la nit.

Vingui d’on vingui, es tracta d’una festa, i per això, quan acaba l’ofici, és costum convidar els presents a xocolata o vi calent acompanyat de coca.

A Andorra, aquesta cita té lloc en cadascuna de les parròquies.