Les persones que fan vibrar les ones
Darrere de cada espectacle del Cirque du Soleil hi ha un equip creatiu que transforma idees en experiències úniques. Aquestes biografies presenten els professionals que, amb talent i imaginació, donen vida a cada producció.
Jean-Guy Legault — Direcció escènica
Reconegut pels seus conceptes audaciosos i les seves posades en escena inventives, Jean-Guy Legault compta amb una trajectòria de més d’una cinquantena de produccions com a autor, director escènic i creador de conceptes originals. Les seves creacions s’han presentat arreu d’Amèrica del Nord, Europa i el Pròxim Orient.
La seva feina li ha valgut diversos reconeixements en l’àmbit artístic, entre els quals el Masque de la Révélation de l’année per l’adaptació i la direcció de L’Honnête fille de Goldoni, presentada al Théâtre Denise-Pelletier el 2003, teatre en el qual rebrà en tres ocasions el Premi del Públic a l’espectacle i a la direcció de l’any. El 2007, la seva creació Théâtre Extrême, de la qual fou autor i director, és considerada un dels cinc millors espectacles de l’any. L’obra Rhinocéros d’Ionesco, de la qual signa la direcció, obté quatre premis Gascon-Roux al TNM el 2008. Serà nominat en quatre ocasions al Gran Premi Desjardins de les arts escèniques, del qual en serà guardonat el 2014 i el 2016. Aquell mateix any participa en la producció Gloucester, obra d’èxit de la qual és coautor i que marca la primera publicació d’una de les seves peces.
El 2015 s’incorpora al Cirque du Soleil per dirigir els espectacles de la Sèrie Homenatge presentats a Trois-Rivières. Posa així les arts del circ al servei de repertoris musicals tan rics com Beau Dommage amb «Le Monde est fou» el 2015, Robert Charlebois amb «Tout Écartillé» el 2016, Luc Plamondon amb «Stone» el 2017, Les Colocs amb «Juste une p’tite nuite» el 2018, Les Cowboys Fringants amb «Joyeux Calvaire» el 2019 i el delirant RBO amb «The Cirque» el 2024. És al darrere de l’èxit de la relectura de l’espectacle de culte ALEGRÍA: Un Nouveau Jour del Cirque du Soleil (2019), que continua actualment la seva gira mundial, així com de la creació original «FIERI» a Malta el 2021 i de l’esdeveniment d’obertura de «Riyadh Season» a l’Aràbia Saudita el 2022. Ha treballat en el desenvolupament de diversos conceptes (especialment a la Xina, Europa, Amèrica del Nord i el Pròxim Orient) dins del Grup Cirque du Soleil i signarà a Andorra la seva desena creació amb el Grup Cirque du Soleil.
Émilie Therrien — Direcció de creació
«Ser creatiu és ser capaç de generar atzar.»
Amb més de 30 anys d’experiència en l’àmbit de les arts del circ, iniciant-se com a acròbata principalment amb el Cirque du Soleil, però també amb altres companyies destacades del sector arreu del món, Émilie ha explorat diverses disciplines circenses al llarg de la seva carrera, incloses les de rebot i l’univers aeri, tot incorporant dimensions teatrals i de dansa al seu enfocament artístic.
Des de 2008, ha orientat la seva trajectòria d’acròbata cap al món de la creació artística i la transmissió de coneixement. S’hi implica com a directora de creació i dissenyadora de les performances acrobàtiques, a més d’exercir rols de coreògrafa acrobàtica, assistent de direcció escènica, directora i entrenadora acrobàtica i artística.
Busca constantment superar els seus límits, tant en esdeveniments especials com en creacions i produccions de gran escala arreu del món.
En els darrers anys, Émilie ha format part dels equips que han contribuït a l’èxit de diverses creacions del Cirque du Soleil. Entre els seus treballs més recents destaquen ALIZÉ al Berlin Potsdamer Platz Theater (2025) i ALEGRÍA: Un Nouveau Jour (2019) com a dissenyadora de la performance humana i coreògrafa acrobàtica; cinc espectacles homenatge a l’Amphithéâtre Cogeco de Trois-Rivières — Stone (2017), Juste une p’tite nuite (2018), Joyeux Calvaire (2019), Guy! Guy! Guy! (2023) i THE CIRQUE (2024) — on actua com a assistent de direcció escènica, dissenyadora de la performance humana i coreògrafa acrobàtica; així com AMORA (2022) i FIERI (2021) a Malta.
Germain Guillemot — Disseny de les performances acrobàtiques
Germain Guillemot és dissenyador de les performances acrobàtiques i graduat del Centre national des arts du cirque de Châlon, a França. Inicia la seva carrera amb el Cirque Archaos i cofundà Les Arts Sauts, on treballa com a creador i intèrpret durant 15 anys. Germain s’incorpora al Cirque du Soleil el 2007, assumint l’entrenament del número de trapezi volant per a ZED, abans de convertir-se en Responsable del desenvolupament acrobàtic per a espectacles com VIVA ELVIS.
Des del 2010, dissenya performances acrobàtiques per a grans produccions, incloent-hi Michael Jackson THE IMMORTAL World Tour, Michael Jackson ONE, KURIOS, TORUK, SEP7IMO DIA, DRAWN TO LIFE amb Walt Disney, FUZION, VIZION a l’Aràbia Saudita, així com espectacles a la Xina i a Europa.
Jessica Poirier-Chang — Disseny de vestuari
Jessica Poirier-Chang és graduada en Escenografia per l’École nationale de théâtre du Canada (2006). Durant gairebé vint anys ha treballat en els àmbits del teatre, l’òpera, la dansa contemporània, el circ, el cinema i l’espectacle de varietats. Va iniciar la seva carrera al Festival de Stratford, on va treballar durant quatre temporades, abans de signar nombroses creacions per a companyies de Quebec i del Canadà.
Entre les seves realitzacions més recents destaquen: Foxfinder (Imago Théâtre, 2022 — nominació als META al millor disseny de vestuari), Les Géants (Cirque Éloize, 2022), Incoronazione di Poppea (Atelier Lyrique, 2023), Chimerica (Théâtre Duceppe, 2024 — guardonada amb el premi François-Barbeau al millor disseny de vestuari), THE CIRQUE (Cirque du Soleil, 2024), Three Women of Swatow (Centaur Theatre, 2024) i Candide (Théâtre Denise-Pelletier, 2025).
El 2026 signarà el disseny de vestuari per a l’estrena mundial del musical The Tale of the Gifted Prince (Theatre Calgary), una gran epopeia ambientada en una Xina antiga imaginària, així com per a la creació Entre-Deux (espectacle de dansa contemporània) i l’adaptació de La Florida (produït per Juste pour Rire).
Paral·lelament a la seva tasca com a dissenyadora, Jessica actua regularment com a mentora i coach en Escenografia a l’École nationale de théâtre du Canada. També continua desenvolupant el seu propi projecte de creació, Muses (anticament Musée Vivant), una obra teatral que explora la representació de les dones a l’art clàssic, amb el suport del Conseil des arts et des lettres du Québec.
Audrey Toulouse — Disseny de maquillatges
Audrey Toulouse ha dedicat més de vint anys de la seva vida a l’art del maquillatge, desenvolupant la seva experiència al llarg d’una carrera internacional que l’ha portat a 27 països diferents. Per a aquesta artista inventiva i avantguardista, que fusiona el maquillatge i la perruqueria, cada experiència aporta una nova dimensió al seu art, fet que la converteix en una artista veritablement cosmopolita.
Audrey va ser maquilladora a la cerimònia dels Oscars del 2016. Ha creat maquillatges i pentinats per a 15 produccions del Cirque du Soleil, a més de col·laborar amb Moment Factory i Royal Caribbean, i ha actuat com a dissenyadora de maquillatge per a quatre espectacles del Cirque Éloize per a la companyia marítima Princess Cruises.
Audrey Toulouse ha obtingut tres nominacions als premis Gémeaux.
Simon Guilbault — Escenografia
Simon Guilbault signa escenografies per al teatre, l’òpera, la dansa, el circ, el ballet i el cinema.
Recentment ha dissenyat els decorats de La femme qui fuit (2024) en la direcció d’Alexia Burger, de Kukum (2024) amb direcció d’Émilie Monnet, de La dernière Cassette (2023) d’Olivier Choinière i de Mille (2023) sota la direcció de Mani Soleymanlou. Amb Alexia Burger també ha col·laborat a Les filles du Saint-Laurent (2021) i Les Hardings (2018). Altres col·laboracions inclouen Claude Poissant amb Le ravissement (2019), L’Avare (2017), On ne badine pas avec l’amour (2015), Louisiane nord (2004), Unity 1918 (2003), i amb Jérémie Niel amb Noir (2019) i Cendres (2010).
Amb Marie Brassard ha creat els decorats de Peepshow (2015 i 2005), Trieste (2013), L’invisible (2008), La Noirceur (2003) i Jimmy, créature de rêve (2001), peces aplaudides tant al Quebec com internacionalment. Jimmy, créature de rêve s’ha vist, entre altres, a l’escenari del Théâtre de l’Odéon a París, del Sophiensaele a Berlín i del Barbican Centre a Londres.
A l’òpera, el director Oriol Tomas compta amb ell per a l’escenografia de La Traviata (2019) a l’Icelandic Opera i de Twenty-Seven (2019) a l’Atelier lyrique de l’Opéra de Montréal.
Als Grands Ballets Canadiens, dissenya l’escenografia per a la nova producció de Cendrillon (2023).
Amb el Cirque du Soleil, signa l’escenografia de Auana (2024), espectacle resident a Hawaii, així com de FESTA (2023), AMORA (2022), Vive nos divas (2022), Rebel (2019), Joyeux Calvaire – Hommage aux Cowboys Fringuants (2019), Juste une p’tite nuite – Hommage aux Colocs (2018), Bazzar (2018) i Stone – Hommage à Luc Plamondon (2017).
En dansa, col·labora amb Line Nault a Récits – Récifs (2024), Non de nom (2022), Super-Super (2018) i amb Dana Gingras a Mountains are mountains (2023) i Somewhere Between Maybe (2015).
Al cinema, signa la direcció artística de Le bruit des arbres, dirigit per François Péloquin (2014), i de Lost Song, de Rodrigue Jean (2007).
Julie Basse — Disseny d’il·luminació
Versàtil, aquesta és la paraula que millor caracteritza Julie Basse. Des de la seva sortida de l’École nationale de théâtre du Canada, ha treballat a tots els escenaris de Montreal, posant al servei del seu talent el disseny d’il·luminació per als projectes més diversos.
Les seves col·laboracions al teatre són nombroses, incloent-hi directors com Serge Denoncourt: Mademoiselle Julie (2020), Solène Paré: Contre toi (2025), La brèche (2020), Maxime Carbonneau: Je t’écris au milieu d’un bel orage (2023-2024), Les murailles (2019), La femme la plus dangereuse du Québec (2017), Siri (2016), Alice Ronfard: For the Pleasure of seeing her again (2025), La traversée du siècle (2023-2024), Ma chambre froide (2018) i Édith Patenaude: Oslo (2017), Rose et la machine (2021), Le père (2024).
En música, il·lumina artistes com Ariane Moffatt (Félix a l’il·luminació de l’any 2022), Lisa Leblanc, Dominique Fils-Aimé, Plants and Animals i Elisapie. També destaca a l’òpera amb Riders to the Sea (BOP i Opéra de Montréal), Léonore (Opéra Lafayette), a escenaris d’humor amb els espectacles d’André Sauvé i Christian Bégin, al circ amb Les 7 doigts de la main (Géante, 2024). En dansa i musicals, el seu treball ha estat remarcat a Hair (2023), Annie (2022), Je vais t’aimer (2021) sota la direcció de Serge Denoncourt i Révolution (2024) dirigida per Lydia Bouchard.
El gran públic també ha pogut admirar les seves il·luminacions a la instal·lació Cœur battant, al Quartier des spectacles, així com en els recorreguts lluminosos tipus Lumina de Moment Factory arreu del món.
Forma amb Odile Gamache, Félix-Antoine Boutin i Gabriel Plante la companyia de teatre Création dans la chambre. El col·lectiu multiplica les creacions artesanals i els projectes de recerca sensible des del 2014: Un animal (mort), Histoire populaire et sensationnelle, Les larmes amères de Peter Van Kant, Cette colline n’est jamais silencieuse.
Més recentment, el seu talent s’ha pogut veure en les produccions Janette (direcció de Jean-Simon Traversy, 2025), En attendant Godot (direcció d’Olivier Normand, 2025) i Neige sur Abidjan (direcció de Marc Beaupré, 2024).
Alain Jenkins — Disseny d’accessoris
Alain Jenkins és un apassionat de l’objecte. Treballa com a dissenyador d’accessoris des de fa ja 25 anys i ha participat en diverses produccions cinematogràfiques, incloent-hi diverses pel·lícules americanes. Ha format part de la creació de l’espectacle de Céline Dion a Las Vegas, ha col·laborat en més d’una quinzena de produccions del Cirque du Soleil i en quatre amb Les 7 doigts de la main. Ha participat en la creació de més de 150 espectacles teatrals, entre els quals Chicago, Cabaret, El violinista a la teulada, La melodia de la felicitat, Mary Poppins, Footloose i Mamma Mia.
Emmanuel Alias — Direcció musical
Compositor, productor i multiinstrumentista, Emmanuel Alias desenvolupa des de fa més de deu anys una activitat reconeguda en els àmbits de la música per a imatge i la producció artística.
Format al Conservatoire Darius Milhaud d’Aix-en-Provence, on estudia jazz durant nou anys, s’estableix posteriorment a Quebec i comença la seva carrera a XS Music. Allà participa en la composició de música per a produccions internacionals, incloent-hi les sèries Big Little Lies i Sharp Objects, emeses per HBO, així com per a diverses creacions del Cirque du Soleil.
Des de llavors multiplica els projectes per a televisió, espectacle en viu i artistes. Ha assumit la direcció musical de la versió de gira de l’emissió televisiva de culte Révolution, i ha compost la música de la websèrie Cancelled. També signa la direcció musical i la banda sonora de la sèrie dramàtica i musical FEM per a UNIS TV, co-composant diverses cançons originals integrades a la narrativa de la sèrie. Després de la primera temporada emesa el 2024, ha acabat la composició de la temporada 2.
Paral·lelament, treballa com a productor i director musical pel segell Musique Nomade, acompanyant diversos artistes de l’escena canadenca, entre els quals Oji-Cree i la rapera Mi’gmaq Anachnid, nominada a l’ADISQ i a la llista llarga del Polaris. També ha col·laborat amb artistes com blesse, Vincent Khouni, Safia Nolin, Kanen i Beyries, aportant la seva signatura sonora a projectes diversos.
Acostumat a navegar entre estudi, producció i música per a imatge, Emmanuel Alias continua avui les seves col·laboracions amb l’espectacle en viu. Actualment treballa en una nova creació amb el Cirque du Soleil, prevista per a una sèrie de representacions a Andorra a l’estiu del 2026.
Marie-Ève Demers — Coreografies acrobàtiques
La passió de Marie-Ève pels arts escènics va començar als quatre anys, quan va descobrir el ballet i la gimnàstica, disciplines que van establir les bases d’un compromís de tota una vida amb el moviment i l’expressió. Graduada de l’École de danse de Québec, ha desenvolupat una carrera com a intèrpret que s’estén durant gairebé dues dècades en escenaris nacionals i internacionals, especialment amb Fleuve Espace Danse, on es va especialitzar en la performance en espais exteriors i en llocs específics.
El 2010, va entrar al món captivador del circ, convertint-se en acròbata aèria i ballarina principal per a grans produccions a l’aire lliure com Omaterra, Dragao, esdeveniments del Cirque du Soleil a Macy’s a Nova York i el Festival Montréal Complètement Cirque.
El 2017, després d’actuar com a assistent de coreografia en la creació del espectacle sota carpa Volta del Cirque du Soleil, Gilles Ste-Croix, cofundador del Cirque du Soleil, la va convidar a crear les coreografies del Circo de los Niños al Mèxic durant dos anys consecutius. El 2021, Marie-Ève va ampliar el seu camp creatiu coreografiando i co-dirigint tres produccions de circ presentades a bord del vaixell Iona de P&O Cruises al Regne Unit.
Des del 2016, Marie-Ève col·labora amb el Cirque du Soleil en un rol multidimensional com a coreògrafa acrobàtica, coach artística, directora de assajos i coreògrafa en nombroses produccions. Les seves contribucions inclouen Volta, Axel, Joyà, Luzia, Ovo, Crystal, KSA National Day, KSA Season 2022, així com la creació el 2023 de la sèrie homenatge Guy! Guy! Guy! a Trois-Rivières, on va actuar com a coreògrafa oficial. Més recentment, ha estat convidada com a coreògrafa acrobàtica per a un esdeveniment de casament a Udaipur, Índia.
També ha actuat com a directora artística i coreògrafa per al número de malabars de la Troupe nationale acrobatique de Chine, que va ser guardonat amb la Medalla d’Or al 43è Festival Mundial del Circ de Demain. Paral·lelament, continua amb una pràctica artística a la intersecció de la dansa, el circ i la direcció artística, col·laborant amb Le Monastère, el Cirque Éloize, Moment Factory i una gran diversitat de creadors i projectes artístics.
L’experiència de Marie-Ève en dansa, circ i coreografia evidencia tant la seva rigorosa disciplina artística com la seva passió pels arts escènics. Amb un enfocament energètic, precís i profundament col·laboratiu, està impulsada pel desig de revelar el potencial únic de cada intèrpret al servei de la visió global d’una producció.