L'eucaristia de la vetlla de Nadal es atribuïda a diversos orígens. D'entre ells, n'hi ha ha tres que gaudeixen de més prèdica.

La primera sorgeix d’una llegenda popular segon la qual un gall hauria estat el primer animal de l’estable que, amb el seu cant, hauria anunciat el naixement de Jesús, perquè tothom se’n assabentes.

Una segona explica que a Jerusalem hi hauria el costum de fer una missa a mitjanit que s’allargava amb una processo, que arribava al temple més important de la ciutat, on es celebrava una darrera missa, coincidint amb el cant del gall.

I la tercera ens porta a la Roma del segle V, on el papa Sixte III va instaurar el costum de fer una vigília nocturna a la mitjanit de Nadal, “després de cantar el gall” (expressió que ve donada pel fet que pels romans, el nou dia s'iniciava "ad galli cantus" -cant del gall- que situaven a la mitjanit. 

Sigui quin sigui el seu origen, al tractar-se d’una celebració festiva, és també tradició que a la sortida s’ofereixi xocolata o vi calent amb coca, a tots els assistents.

Al nostre país la Missa del Gall se celebra a totes les parròquies.