Coca de canal

La coca és una menja tradicional de tota la conca mediterrània, l’origen de la qual es perd en el temps, si bé es creu que va sorgir de la massa sobrant de les pasteres del pa. Les mestresses de casa la reaprofitaven, fent-la coure plana i fins i tot ensucrada, i la servien al final dels àpats.

De coques n'hi ha de totes menes i mides. En paraules d'Eliana Thibaut i Comalada, tota una autoritat en la matèria, "Llur característica resideix en l'extrema varietat de la presentació…" (Les coques catalanes, Edicions Proa, Barcelona 1995). Se solen classificar en dues grans famílies: dolces o salades i obertes (planes) o tapades. No cal afegir que la gran majoria de les receptes són de coques obertes, ja siguin dolces o salades. En l'àmbit dels Països Catalans, se'n fan de tot tipus i amb tota mena de productes (vegetals i animals), des de peix fins a embotit.

Juntament amb l’altra varietat tradicional d’Andorra, la masegada, la coca de canal també s’associa a motius festius i celebracions populars. Un menjar popular i bàsic de la nostra cuina, que no fa distincions entre rics i pobres.

Si teniu l’oportunitat de cuinar les coques de canal en un forn de llenya, no només ho estareu fent de la manera tradicional, sinó que obtindreu un gust autèntic i deliciós. Aquesta classe de coca ha de quedar cruixent.