LES RECEPTES MÉS EXQUISIDES
Pren nota d’aquests plats més tradicionals d’Andorra, que són per llepar-se’n els dits, i segur que gaudiràs de cuinar-los. Prepara les receptes tu mateix pas a pas i anota bé els ingredients que necessitaràs. Per quin comencem?
A l'hivern, l'escudella és un plat que no pot faltar a les taules dels andorrans. És una sopa per refer-se i recuperar les forces.
A l’hivern, l’escudella és un plat que no pot faltar a les taules dels andorrans. És una sopa per refer-se i recuperar les forces.
La tardor ens porta delicioses espècies de bolets que acompanyen alguns plats tradicionals. Si t’agraden, la teva recepta és, sens dubte, l’arròs amb bolets.
Els caragols són un plat tradicional d’origen català per llepar-s’hi els dits. Prova’ls a les bordes d’Andorra. Una delícia per al teu paladar.
La truita de riu a l’andorrana és un plat d’estiu. La finor i el sabor suau d’aquest peix són les claus d’un plat saborós i fàcil de cuinar.
L'allioli de codony és un producte molt nutritiu típic de la cuina de muntanya que pot acompanyar tota mena de plats de carn i peix.
A Andorra l’amanida de xicoies és un plat típic de la parròquia de Canillo, que a la primavera trobaràs a les nostres taules.
L'ànec és una menja molt apreciada a Andorra i als països veïns com Catalunya o França i del nord i centre d’Europa.
La carn de cabrit és una menja tradicionalment reservada per a jornades festives i assenyalades.
El brossat és un formatge fresc típic d'Andorra, tradicionalment molt apreciat pels pastors pel seu alt contingut proteic.
El civet de porc fer és una de les menges per excel·lència de la cuina de caça. Un plat contundent, per a gastrònoms de bon paladar.
La coca masegada és un producte tradicional sinònim de celebració popular i festiva, que agrada tant a grans com a petits.
Es tracta d'una amanida tradicional de la cuina d'hivern que compartim amb les contrades veïnes de tots dos costats de la frontera.
Les melmelades són un producte de llarga tradició casolana l’elaboració del qual s’ha transmès de generació en generació.
Les murgues són un dels bolets més difícils de trobar i més apreciats pels gastrònoms per l’ aroma i el sabor.
El trinxat és un plat típic de la cuina de muntanya d'hivern que, amb la seva senzillesa, ha conquerit les taules dels restaurants.
El vi calent cremat és una beguda tradicional d’Andorra, present també a molts països europeus en arribar l’època de Nadal.
Aquesta variant de les sopes escaldades és un plat que entona el cos i ajuda a recuperar forces que continua present en moltes llars, especialment a l’hivern.
Aquest puré o crema és molt senzill de fer i com a primer plat d’un àpat ajuda a entonar el cos amb l’arribada dels primers freds, a la tardor.
L’ortiga és una planta amb moltes substàncies nutritives saludables i especialment indicada a la primavera pel seu alt valor depuratiu.
Els cargols cuits formen part de la gastronomia andorrana per la proximitat de les terres de Lleida (Catalunya), on són una de les menges tradicionals.
Les truites són una menja tradicional popular que, com tantes altres, ha arribat a Andorra des del costumari gastronòmic català.
Els canelons són un plat relativament recent (menys de dos-cents anys), molt popular per la difusió i l’èxit que han assolit a la cuina catalana.
Aquest plat és una recepta nutritiva que s’elabora en moltes zones del nostre entorn i molt pràctic per endur-se, sense que la calor el malmeti.
L’agredolç és una menja força apreciada i original que es pot fer amb diverses carns, que ofereix un torrent de sabors per a tota mena de paladars.
Tradicionalment la cuixa de xai era una menja festiva. Una de les virtuts i part del gran èxit d’aquest aliment és la seva senzillesa d’elaboració.
Actualment, el pollastre ha perdut l’exclusivitat de les dates assenyalades i ha esdevingut un plat força habitual a les llars i restaurants del país.
El conill és una menja present principalment a la conca de la mediterrània, on es prepara sol o acompanyat cuinat de diverses maneres.
El fricandó, amb filets de carn de vedella, és una altra de les menges que ens ha arribat de la tradició culinària catalana.
Antigament a Andorra el peix de mar que podia menjar-se era només el conservat en sal, com el bacallà, ja que era l’únic que es podia transportar.
Menjar tradicional de tota la conca mediterrània, de coques n’hi ha de totes menes i mides. Aprofiteu-vos i gaudiu-ne tot l’any.
Aquest deliciós plat, és un dels postres més populars tant a les llars com als restaurants, que actualment es pren tot l’any.
Les orelletes han estat tradicionalment unes postres típiques de setmana santa, la qual recepta ja es recollia al receptari “Llibre de Sent Soví”.
Unes postres tradicionals que no entenen d’èpoques ni de modes, una recepta a l’abast de tothom, tan senzilla de fer com saborosa al paladar.
Són unes postres populars arreu del món, que tothom pot preparar perquè són fàcils de fer. Un dolç tradicional que agrada a grans i petits
Unes postres tradicionals que arreu del món es fan de mil maneres, sempre amb l’arròs com a punt de partida.
Unes postres tradicionals essencials per la seva fàcil elaboració, senzilles i saboroses, base d’altres dolços més elaborats i que es poden degustar a tot arreu.
Un dolç tradicional lligat a la celebració de la Pasqua, que actualment es menja en qualsevol moment de l’any, sigui com a postres o per berenar.
Una menja dolça tradicional que cada any cap al novembre torna a les pastisseries i llars coincidint amb la festa de Tots Sants.
Conserva domestica bàsica de fruita molt freqüent a les zones de muntanya, amb un alt valor energètic.
Les fruites adobades amb vi son unes postres tradicionals de fàcil preparació i plenes de sabor gràcies a l’efecte potenciador dels aromes del vi.