Pedra seca

LA PEDRA SECA

Des de finals del segle XX, gràcies a diversos estudis i investigacions que ha impulsat, entre altres entitats, l’espai sociocultural Cal Pal, l’arquitectura de la pedra seca ha adquirit un protagonisme i una rellevància particulars.

La pedra seca és un element destacat de la construcció del nostre paisatge natural, pel seu ús al llarg de la història. Des del neolític fins al segle XX, aquesta mena de construccions ha anat configurant una llarga tradició que, a banda de la seva aparent simplicitat, transmet solidesa i perdurabilitat, i dona una personalitat singular a molts espais de totes les parròquies.

A Andorra, s’ha fet servir des dels fons de les valls, en elements vinculats directament amb l’agricultura, fins als passos més alts de muntanya, a on està vinculada amb la ramaderia. Al Principat tenim un gran nombre de construccions, des dels murs de marge, les terrasses i els camins fins als orris, testimonis muts de com la mà de l’home ha modelat la fisonomia del paisatge només amb l’ús de la pedra.

Cal Pal
Aquest centre està ubicat físicament a la casa del mateix nom al poble de la Cortinada (Ordino). L’espai Cal Pal te com a missió fomentar la reflexió sobre la identitat, els orígens i el patrimoni natural i cultural d’Andorra. La seva primera línia de treball han estat les construccions en pedra seca. Un tema que s’insereix en el seu ideari per la relació que estableix entre la muntanya i el paisatge cultural i natural.

Cal Pal és una de les mostres més representatives de l’arquitectura autòctona d’Andorra. D’origen indeterminat, hi ha constància escrita que l’any 1435 va ser objecte de donació a la família Pal. S’hi van fer diverses ampliacions durant els segles XVI i XIX. A finals del XX, es va dur a terme una restauració i reconstrucció, que va recuperar la fisonomia definitiva de la casa (que havia patit alguna modificació en el passat) . L’any 2011, es va incloure a l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra.

Pedra seca
La tècnica de la pedra seca consisteix en unir pedres, que no amuntegar-les, sense cap mena de morter que les compacti. Els rocs, més o menys grans, han de quedar encaixats per la sola acció de la força de la gravetat i l’habilitat dels qui els manipulen. Aquest antic sistema té el gran avantatge que s’adapta plenament a les necessitats del terreny on s’ubica. A Andorra, la matèria prima està fàcilment a l’abast, com en donen testimoni les tarteres presents a totes les valls, les vessants de muntanya o els llits de riu.

Els orris son un dels elements mes característics i significatius d’aquest tipus de construcció. El seu origen l’hem de cercar en la tradició ramadera andorrana. Son construccions que feien agrupacions de pastors i que inclouen diversos elements, com cabanes, pletes (corralets) i fins i tot, en alguns casos, munyidores (corredors per aplegar i triar ovelles per munyir-les).

Itineraris
Actualment, des de Cal Pal, i mitjançant el projecte Primera Pedra, pots gaudir d’un parell d’itineraris que et permetran descobrir aquest patrimoni arquitectònic d’Andorra. (Atesa la situació d’excepcionalitat d’aquesta temporada d’estiu, cal que consulteu la disponibilitat de l’activitat amb antelació a la vostra visita per correu electrònic: contacte@primerapedra.com)

Ruta 1: de la Cortinada a Sornàs
Es tracta d’un itinerari de gairebé 6 quilometres que comença amb una visita a Cal Pal. A continuació, des de la Cortinada s’arriba a Sornàs, passant per Ansalonga i visitant diversos punts d’interès com el Centre de Natura de la Cortinada, entre d’altres. La sortida inclou un esmorzar de muntanya a les Planes de Sornàs. Durada: 4 hores. Distància: 5,81 quilòmetres, amb un desnivell de 370 metres. Grau de dificultat: mitja-baixa.

Ruta 2: dels orris a Encamp
Aquest és un itinerari una mica més exigent, de poc més de 12 quilometres, en què es visiten vuit orris, tots ells ubicats a la parròquia d’Encamp. L’Orri Vell, el d’Emportona i el d’Encenrera, actualment en reconstrucció, són alguns dels punts destacats. La ruta és lineal i compta amb tres accessos: Cortals i Grau-Roig, als extrems, i un accés intermedi agafant el Funicamp, que dona l’opció de fer-lo parcialment. Durada: 6 hores, aproximadament. Distància: 12,3 quilòmetres, amb un desnivell de +/- 650/651 metres. Grau de dificultat: mitja-baixa.

Ubicació i contacte

Amplia