Patrimoni de la Humanitat a Andorra
Ubicació i contacte
Per saber-ne més
“El patrimoni cultural constitueix un dels testimonis principals de la història, la identitat i la creativitat d’un país.” (Art. 34, Constitució del Principat d’Andorra).
Entre la munió d’actius culturals i naturals d’Andorra, n’hi ha diversos dels quals ens sentim particularment orgullosos, que han assolit un estatus especial: la Vall del Madriu-Perafita-Claror, la vall d'Ordino, les Falles d’Andorra la Vella i la Transhumància. Tots formen part del Patrimoni de la Humanitat, el pla de protecció de béns naturals i culturals de la UNESCO.
La Vall del Madriu-Perafita-Claror, que va ser declarada Patrimoni Mundial l’any 2004 en la categoria de paisatge cultural, és un microcosmos molt representatiu de la manera com l’home ha aprofitat els recursos de les zones altes de la serralada dels Pirineus al llarg de mil·lennis. Els paisatges de la Vall no només són un testimoni dels canvis climàtics del planeta, sinó també dels avatars econòmics i dels sistemes socials dels seus habitants. L’espai, que és l’únic d’Andorra sense carreteres, inclou diversos hàbitats humans (en particular, assentaments estivals de pastors) i també cultius en terrasses, senders de pedra i vestigis del treball de fosa del ferro.
Les Falles d’Andorra ho són en la categoria de Patrimoni Immaterial des del desembre de 2015, incloses en la candidatura de les “Festes del Foc del Solstici d’Estiu dels Pirineus”. Un projecte transversal que va aplegar 63 municipis de Catalunya, Aragó, Andorra i el sud de França i que compta amb el suport oficial de tres estats (França, Espanya i Andorra). Aquesta tradició ancestral reviu cada any amb la celebració del Solstici d'Estiu, en la qual les Falles i els Fallaires hi juguen un paper destacat.
La transhumància, el moviment estacional de persones i el seu bestiar entre zones geogràfiques o climàtiques té lloc cada any. A la primavera i la tardor, pastors i pastores organitzen el desplaçament de milers d'animals al llarg de senders tradicionals.
L’agricultura i la ramaderia han estat les principals activitats econòmiques d’Andorra des de temps immemorials fins a la meitat del segle passat. L’activitat està estretament relacionada amb els cicles naturals del territori, ubicat al bell mig de la serralada dels Pirineus. En aquest marc, la transhumància del bestiar s’ha practicat tant dins de les nostres valls per aprofitar les pastures d’alta muntanya a l’estiu (transhumància vertical), com a les planes dels territoris veïns d’Espanya i França movent-hi els ramats a l’hivern (transhumància horitzontal). A la Vall d’Incles pots descobrir sobre el terreny aquest llegat i veure bestiar pasturant en alçada.
Aquest activitat tradicional d’Andorra va quedar inscrita a la UNESCO, a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l’any 2023.
Festes de l’ossa
Andorra, com a país de muntanya, ha hagut de sobreposar-se a condicions adverses com el fred i la neu, en un entorn ja de per si complicat. En aquest entorn a l’hivern, l’estació més dura de l’any, van néixer les Festes de l’ossa a diversos indrets del país. El perquè són osses i no ossos no ho sabem de ben segur perquè no hi ha cap teoria que s’hagi pogut contrastar amb fonts fiables.
La Festa de l’ossa és una farsa representada en forma de comèdia d’un sol acte. És a dir, una expressió cultural viva i dinàmica, un ritual que obre un espai de trobada de la comunitat, en què ens permetem parlar obertament dels esdeveniments de l’any de manera festiva, sarcàstica i crítica
Podràs seguir aquesta representació al Ball de l’Ossa d’Encamp, que se celebra el dilluns de Carnaval, i L’última Ossa d’Ordino, que té lloc la primera setmana de desembre.
Les Festes de l’ossa estan incloses a l’Inventari general del Patrimoni Cultural del Govern d’Andorra com a béns immaterials i, des del novembre del 2022, estan reconegudes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Ordino, Reserva de la Biosfera per la Unesco
Pel que fa a Ordino, cal dir que forma part de la Reserva de la Biosfera per la Unesco des de l’octubre del 2020, gràcies al fet de ser un dels espais d’Andorra que millor ha sabut conservar el seu entorn natural. A Ordino podem veure un clar exemple de la perfecta integració de la seva societat amb la natura: tot i estar dividida en 8 poblacions diferents, les seves tradicions i costums rurals cohabiten perfectament amb les tecnologies i els equipaments d’última generació, un transport públic sostenible, i un servei d’allotjaments i de gastronomia de primera qualitat per a tota la família. Per acabar, els amants de l’esport a l’aire lliure veuran en Ordino un lloc idoni per practicar les seves activitats preferides, ja que la vall presenta uns paisatges naturals singulars durant tot l’any.
En aquest sentit, Ordino ha rebut el reconeixement internacional de Best Tourism Village per l’Organització Mundial del Turisme (OWNTO). Es tracta d’un reconeixement internacional com a destinació rural compromesa amb la natura, el medi ambient i el desenvolupament sostenible a través del turisme, com a eix principal del desenvolupament de la parròquia.
Candidatures en procés de treball
Entre d’altres propostes en fase d’estudi, actualment Andorra, Espanya i França impulsen una candidatura transnacional per al Patrimoni mundial de la UNESCO. Aquest projecte, que s’està duent a terme sota l’epígraf “Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el coprincipat d’Andorra”, posa en valor la permanència d’unes institucions singulars, des de l’edat mitjana fins als nostres dies, mitjançant una dotzena de monuments repartits per la geografia del país, la Seu d’Urgell (Alt Urgell, Espanya) i Foix (Arieja, França).
