LA BASÍLICA SANTUARI DE MERITXELL

La Basílica Santuari de Meritxell a més del seu significat religiós és la seu de la religiositat andorrana. Així la fe i la devoció del poble andorrà fan de Meritxell el cor espiritual del País

Aquest santuari es presenta com un dels exponents més representatius de l'arquitectura d'Andorra del final del segle XX. L'eclecticisme monumental de Ricard Bofill ha enriquit la cultura material del nostre país amb aquesta obra representativa, establint així un precedent, pel que fa a l'arquitectura contemporània.

Meritxell és molt més que un Santuari. És un espai de pau. D’aquí ve la gran importància del claustre obert per contemplar la muntanya, els prats, els jardins, i per poder respirar la pau religiosa tan necessària en la societat postmoderna, cada dia més estressada o agressiva. El Santuari de Meritxell és un marc per a la contemplació.

Un conjunt històric d’interès cultural

El Conjunt Històric de Meritxell està constituït per dos edificis: el vell Santuari de Meritxell i la Basílica Santuari de Meritxell (el nou Santuari), declarats ambdós, béns d’interès cultural. Així la presència de les dues infraestructures,  perpetua la continuïtat i la constant renovació del fet religiós i de l’Església com a institució.

 

HISTÒRIA I LLEGENDA DE L’ANTIGA ESGLÉSIA DE MERITXELL

Per poder entendre el valor cultural i religiós que te avui dia l’actual Basílica Santuari de Meritxell, ens hem de traslladar uns segles enrere: l’edifici no tant sols amaga una llegenda apassionant per descobrir, sinó que a més compta amb varies remodelacions i molts segles d’història!

Transmesa des de sempre de pares a fills, la llegenda de la Basílica Santuari de Meritxell, és una bella narració que no pots deixar de conèixer!

Era el dia de reis quan un pastor que es dirigia a Canillo, per assistir a la missa d’una diada molt assenyalada, va veure —al lloc on avui s’aixeca el santuari — la bella imatge de la verge, en una gavernera completament florida en ple hivern. Arran d’aquesta fascinant troballa, el pastor va decidir portar la verge a l’església de Canillo, on va ser situada a l’altar major, tot prometent construir-li una església per aixoplugar-la. L’endemà, en obrir la porta del temple, el sagristà de l’església va trobar a faltar la imatge de la Verge, que va aparèixer novament, al peu de la gavernera florida, prop de Meritxell. Aquest fet va provocar que els vilatans d’Encamp decidissin que potser la verge preferia estar a Encamp, donat que no volia quedar-se a Canillo; i així, sota aquest pensament, van decidir tancar-la a l’església del poble amb pany i clau, tot prometent, també bastir en honor seu, una bella església.

Al dia següent però, el fet es va tornar a repetir: la verge havia desaparegut, tornant a aparèixer al peu de la gavernera, on van percebre a més, que i tot i que la nit d’abans havia caigut una grossa nevada, al voltant de la mateixa, l’arbust era completament net.

Davant aquest fet, tant els habitants de Canillo com els d’Encamp van entendre que aquell era l’emplaçament on la verge volia estar i van decidir construir-hi, allà mateix, una capella en el seu honor: l’actual Basílica Santuari de Meritxell.

 

L’ANTIGA ESGLÉSIA DE MERITXELL

Aixecada, en un moment indeterminat, durant la primera meitat del segle XII, es tractava d’una capella d’origen romànic, dedicada a Santa Maria. Així, tot i que les estructures visibles d’aquesta primitiva obra són poques, s’han conservat els suficients vestigis per imaginar un temple de reduïdes dimensions, amb una estructura senzilla i d’estil popular.

De l’antic temple es conserven encara alguns detalls com el mur oest, integrat dins de la paret lateral del ponent de l’edifici barroc, i els fonaments de l’absis, descoberts durant les excavacions arqueològiques de l’any 1991.

Aquestes, van posar al descobert no tant sols tota la planta de l’edifici —de nau única— i el porxo del costat sud, sinó també l’existència d’almenys dues capes de restes pictòriques als murs de la capçalera. Aquestes últimes es creu, evocant els temes religiosos vigents a l’època.

Tanmateix, el temple erigit sota l’advocació mariana, comptava també amb una talla romànica de la Mare de Déu entronitzada amb el nen als braços, datada del segle XII, que passaria a ser patrona de tots els habitants de les Valls. Quatre segles més tard i amb l’arribada de l’art gòtic, s’hi instal.la el retaule dedicat a Santa Maria, amb una nova imatge central, més d’acord amb les formes d’aquest estil.

Vers l’any 1658 es basteix la nova església barroca, que en gran part correspon a l’actual. Així, tot i que aquesta gran reforma desemboca pràcticament en un edifici de nova planta, aquest conserva alhora la construcció original medieval. Orientat transversalment cap al nord-sud, i amb unes dimensions més grans, s’hi basteix també un campanar d’espadanya de doble ull i un porxo al costat sud, i l’interior de l’església s’omple de retaules artísticament més rics, d’acord amb l’estil barroc de l’època.

Finalment durant el segle XIX, el temple pateix una darrera reforma de la capçalera on s’inclou un cambril per fer més accessible la imatge de la Verge als ciutadans; i l’any 1866, el pintor Josep Oromí, de la Seu d'Urgell, decora a manera Horror Vacui, els murs interiors de l’edifici amb ornamentacions de Trompe l’Oeil a base de figuracions arquitectòniques i cortinatges.

Un desafortunat incendi destrueix el Santuari

La nit del 8 al 9 de setembre de l'any 1972 un incendi destrueix gran part de l'església, inclosos varis documents originals del santuari, així com totes les imatges i retaules, inclosa, la talla romànica de la Verge.

Finalment les ruïnes que van quedar en peus es van rehabilitar i en 1994 i la capella de Santa María de Meritxell es converteix en la seu de l'exposició permanent ‘Meritxell Memòria’.

L’edifici que podem visitar avui té planta rectangular, absis de planta quadrada, coberta a dues aigües, campanar d’espadanya i porxo adossat al mur sud.

LA VERGE DE NOSTRA SENYORA DE MERITXELL

No és agosarat afirmar que la història d’Andorra ha anat sempre del braç amb la Mare de Déu de Meritxell. El Principat no s'explica sense la seva verge i viceversa. Així, la renovació de la fe i de la fidelitat a la patrona, està present amb els dos santuaris —el vell i el nou—en el conjunt religiós de Meritxell, que tendeixen un pont entre els temps passats i nous, assegurant la continuïtat i l'enfortiment de l'esperit.

<br>

La talla (imatge) de la Verge entre passat i present

Anterior a la imatge que avui dia presideix l'església del nou santuari, va existir una altra talla (original) de la Verge de Meritxell, que es va conservar en l'antic santuari de Santa María de Meritxell fins a la seva desaparició durant l'incendi de 1972.

La imatge que en la actualitat es venera és una fidel reproducció d’aquella talla romànica, datada dels segles XI i XII, considerada un dels exemplars més antics de l’època: amb uns 83 cm d'altura i elaborada en fusta policromada, comptava amb una expressió altament estàtica i rústica.

La Verge, que portava una corona de cinc flors sobre el cap i un vel blanc amb vores adornades, sota la mateixa, també duia en el petit respatller posterior — seguint el cànon de les talles romàniques de l'època—, una cavitat destinada segurament a la custòdia de relíquies o altres vestigis. La Mare de Déu anava vestida amb una túnica de color vermell, decorada amb flors i estels, i un mantell blau que deixava a la vista les seves mans.

La reproducció que avui dia omple l’espai en el temple, és obra de l’artista andorrà Jaume Rossa. Així, la talla cisellada a partir de diverses fotografies conservades de la Mare de Déu original és igual d’estàtica, geomètrica i desenvolupa un paper de tro més que de mare de l’infant Jesús. La talla, recull els trets principals de les imatges marianes de l’època: la disposició de la figura de la Mare, simbolitzant la salvaguarda i protecció que una mare dona als seus fills; els ulls, exageradament ressaltats, imperfectes i vigilants expressant eternitat i espiritualitat; la desproporció antinatural intencionada representant la realitat veritable i transcendent del que és diví; i per últim el calçat que duu, uns típics esclops que usaven els pagesos de muntanya d’antany.

El missatge de l’artista és clar: la regna del cel i la terra és senzilla i humil, i estima a tots per igual.

Altres escultures del temple

Per últim a l’interior del temple també hi podràs observar altres escultures, obres de l’escultor barceloní, Sergi Mas, corresponents als sants patrons de les set parròquies andorranes, que ratifiquen que Meritxell és el Santuari Nacional andorrà: Sant Serni de Canillo, Santa Eulàlia d’Encamp, Sant Corneli d’Ordino, Sant Aciscle de la Massana, Sant Esteve d’Andorra la Vella, Sant Julià de Sant Julià de Lòria i Sant Pere màrtir d’Escaldes-Engordany.

La Verge de Meritxell és la Patrona del Principat i el dia 8 de setembre se celebra la seva festivitat.

Exposicions i horaris

El Santuari acull a dia d’avui dues exposicions permanents: “Meritxell Memòria”, un testimoni  que recull varis objectes i mostres de com era l’església abans del fatídic incendi que va destruir per complet el temple, i “Bíblies del Món”, una segona exposició que es troba al temple des de setembre de 2016, que mostra una col·lecció en creixement permanent, formada a hores d’ara per més de 1.200 exemplars, entre bíblies i nous testaments, en diferents idiomes, dialectes i suports.

PREGARIES A LA VERGE DE MERITXELL

Coneix a continuació les pregaries a la verge de Meritxell:

Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar.
Meritxell de la muntanya, ensenyeu-nos a admirar.
Meritxell de les neus, ensenyeu-nos a no mentir, a no mentir-nos.
Meritxell de la gavernera, ensenyeu-nos la joia de donar i de donar-nos
Meritxell de les grandalles, ensenyeu-nos la dolcesa de la vida.
Meritxell del cel net i del sol esplendorós, ensenyeu-nos la Llum.
Meritxell veïna dels prats i de les cases de pagès, ensenyeu-nos la senzillesa.
Meritxell del sofriment, ensenyeu-nos a pregar.
Meritxell dels infants, ensenyeu-nos a somriure.
Meritxell de la pau, ensenyeu-nos la solidaritat.
Meritxell, Mare dels Andorrans, ensenyeu-nos la unitad.
Meritxell, Madre de Déu, ensenyeu-nos a estimar.

 

LA FESTIVITAT DE NOSTRA SENYORA DE MERITXELL

El progressiu augment de la devoció i admiració cap a la verge al llarg dels segles XIX-XX, així com l’assentament d’unes circumstàncies especials de maduresa i interiorització del sentiment nacional per part dels habitants d’Andorra, varen portar al Consell General de les valls d’Andorra, el dia 24 d’octubre de 1873, a declarar oficialment i per unanimitat, la Verge de Meritxell com a Patrona de les Valls d’Andorra: “es consigna el fet que Nostra Senyora de Meritxell considerada per les Valls d’Andorra com a la seva patrona i especial protectora des de temps immemorials”.

<br>

Tot i així, degut a les complicacions existents a l’època entre el poble d’Urgell i Andorra, no va ser fins 40 anys més tard, que es va reconèixer eclesiàsticament el Patronat de la Verge de Meritxell, sobre el poble andorrà. El continuat suport dels diferents bisbes —coprínceps a Meritxell— units a aquest fervor i tradició popular, varen fer possible que el bisbe Joan Benlloch Vivóla demanés, el 23 d’agost de 1913, la declaració canònica del Patronat de la Verge de Meritxell, que es va dur a terme un any més tard, pel summe pontífex de la Santa Seu, el Papa Pius X. Gojós per la noticia i volent solemnitzar el moment, el Consell va acordar que cada 8 de setembre es celebraria la Festa Nacional de les Valls, o dit d’una altre forma, la festivitat de Nostra senyora de Meritxell.

En l’actualitat, cada 8 de setembre, el poble andorrà viu una festa d’unitat i concòrdia, on la Verge n’és la protagonista absoluta. Tot gira al voltant de Meritxell, la verge de tots. Aquell dia, milers de persones peregrinen fins al santuari, des de molt aviat, per agenollar-se al davant la verge, donar gràcies i manifestar el seu sentiment d’alegria i entusiasme.

Finalment cal indicar que el poder d’atracció de Meritxell es tant gran, que diversos actes i celebracions (peregrinacions, concerts, ballades de sardanes, eucaristies, degustacions de productes típics…), emmarquen aquest dia, en el qual les tradicions i la festa omplen d’alegria tot el recinte de Meritxell.

SERVEIS RELIGIOSOS:

Horaris de Misses (ordinari):

Cada diumenge, a les 12.30 h.
Dissabtes i vigílies de Festa de Pasqua i Tots Sants, a les 18.00h.

Misses especials o concretes:

(a convenir amb el rector del santuari)
Misses a petició:També missa quan una família o un pelegrinatge ho demana.
Confessions: a totes les hores d’acolliment tant al Santuari com a AINA.

Trobades espirituals:

Per a joves, el Nadal Jove (tercer diumenge d’Advent) i Pasqua Jove.
Per a tothom “Diàlegs a Meritxell, el tercer dijous del mes de setembre.
Quan un grup o pelegrinatge ho demana. Es pot fer a una de les sales del Santuari o a AINA.

Descobreix tot això i molt més descarregant-te el PDF de la Basílica Santuari de Meritxell.

SANTUARI DE LA RUTA MARIANA

La Basílica Santuari de Meritxell forma part de la Ruta Mariana, ruta que uneix els 5 santuaris marians: del Pilar (Saragossa), de Torreciutat (Osca), de Lourdes (França), de Montserrat (Barcelona) i el propi de Meritxell (Principat d'Andorra). Es tracta d’un itinerari de fe guiat per l’espiritualitat i la devoció mariana, posseïdor d’una gran riquesa turística, patrimonial, rural, gastronòmica i natural, gràcies a les característiques pròpies i els entorns de cada santuari.

<br>

Una ruta que acull la peregrinació

La Ruta Mariana és actualment, un dels itineraris de peregrinació més visitats i reconeguts. Acull anualment, entre els seus cinc santuaris, al voltant de 12 milions de pelegrins, cosa que reflexa el gran atractiu i importància que té tant per als pelegrins com per als turistes. Així, l’essència d’aquesta ruta està en el valor espiritual dels seus santuaris i en un llegat històric, patrimonial i natural d’excepcional importància. Els visitants merament turístics es veuen atrets per la bellesa artística, arquitectònica i natural que troben als cinc santuaris i als enclavaments on se situen, mentre que el pelegrí o creient acudeix amb objectius religiosos per trobar a Déu i a si mateix.

D’altre banda cal mencionar que moltes persones que arriben com a turistes, surten com a pelegrins. L’avanç en les comunicacions i mitjans de transport, les noves i variades propostes dels santuaris, els atractius turístics existents al voltant dels mateixos i el desenvolupament del turisme com a fenomen de masses, han contribuït a que actualment existeixin diverses rutes i itineraris religiosos.

A dia d’avui, al voltant de 180 milions de pelegrins viatgen per tot el món visitant diferents indrets sagrats, santuaris, centres de peregrinació o realitzant itineraris religiosos. De forma individual, en família, en grup, en romeria o en peregrinació, qualsevol manera es benvinguda per apropar-se a un d’aquestes destins marians i retre homenatge i adoració a la sagrada imatge.

AINA

AINA, és la resposta a l’obra social que tot santuari ha d'assumir. Nascuda l’Any Internacional del Nen/Nena d’Andorra, l'any 1979, és una organització lúdica i educativa, dirigida als infants i als joves.

Amb un propòsit i uns objectius ben clars i definits, la funció principal d’aquesta organització és la d’acollir els nens durant les vacances i els caps de setmana, els pares dels quals treballen. Els infants aprenen a conèixer i a estimar Andorra, a conviure amb altres nens i nenes, aprenen els valors humans i cristians des del respecte, l’esforç i la solidaritat, així com la sensibilitat davant la bellesa i l’alegria. Per últim també aprenen a integrar-se amb els altres nens d’Andorra ajudant sobretot a la integració d’altres nens immigrants. Tot i així, Aina no tant sols acull als nens ja que l’entitat compta a més, amb varies edificacions, on també s’hi poden allotjar famílies que així ho necessitin.

D’altre banda, gràcies a les almoines que els devots ofrenen a la Mare de Déu de Meritxell, AINA pot oferir un preu reduït de colònies i crear beques per aquells infants de famílies que estiguin en dificultat. A la vegada, també forma joves en el voluntariat, que opten per passar els seus dies festius ajudant amb l’educació dels infants des del lleure i també inverteix durant el curs en la formació dels mateixos, a fi de poder titular-se per fer aquest servei.

AINA acull durant l’any més de deu mil persones, l’estada de les quals a l’alberg, comprèn un pelegrinatge a la Basílica Santuari de Meritxell pel camí Ral i realitza juntament amb el Santuari varis esdeveniments durant tot l’any com les festes de tardor o de primavera, la Pasqua Jove, el pelegrinatge juvenil a Meritxell, o l’acció de gràcies de l’estiu a la Borda de Meritxell, entre altres.

<br>

SALUTACIÓ DEL RECTOR

Déu vos guard, amigues i amics de Meritxell. Benvinguts a la nova web del Santuari de Meritxell

Amb l’inici d’aquest portal dedicat al nostre santuari, volem obrir una moderna finestra des de la qual portar el missatge de la Patrona d’Andorra a tots els fidels i devots, pelegrins i visitants, al mateix temps que serveixi per facilitar l’aproximació a la Verge de Meritxell.

Meritxell, fidel al seu nom, us guiarà amb l’esplendorosa Llum de Migdia en el vostre caminar. I quan arribeu a la porta del Santuari us trobareu amb la vostra “casa pairal” com resa l’Ave “Bella i clara Aurora / feu d’aquest cimal / dels pobles d’Andorra / la Casa Pairal”. Casa Pairal vol dir portes obertes i acolliment com ho tenen escrit les velles cases andorranes “sou a casa vostra”. També els turistes que ens visiten, són acollits fraternalment per tal que se’n tornin a casa com a pelegrins.

Andorra ha estat des de sempre un país hospitalitari. Ho ha estat sempre, però en especial quan Europa ha sofert la guerra que ha corferit la pau.

Meritxell, icona d’Andorra, fa gala d’acolliment: qui diu acolliment, llegeixi “servei” a tots els ciutadans de les set parròquies andorranes. És penyora el pelegrinatge de les parròquies andorranes, el primer diumenge de maig, i a tots els immigrants que troben en Meritxell l’esperit de la seva integració al país sense renunciar a les seves arrels. N’és penyora el pelegrinatge del poble portuguès la vigília del 13 de maig, la Missa Rociera en la Festa de la Pentecosta, la Missa Baturra el diumenge més proper al 12 d’octubre així com les sardanes del 8 de setembre al Claustre Gran que ens fa de plaça major.

<br>

Pelegrinar al Santuari de Meritxell implica el compromís en pro de la pau. Li preguem els pelegrins: “Meritxell de la pau, ensenya’ns la solidaritat”. A la gavernera meritxel·liana s’acull l’obra social, lúdica i educativa de la Casa de Colònies AINA. Les almoines donades a la Patrona i Mare d’Andorra es dediquen en la seva totalitat als infants febles a causa de problemes familiars siguin afectius, laborals o de salut. Sabem que el demà depèn dels nostres joves d’avui. Per aquest motiu, Meritxell assumeix el lema d’AINA: “invertir en l’educació de valors humans i cristians dels joves”. Amb enorme gratitud i afecte aprofito aquesta gran ocasió per, en nom del Santuari de Meritxell, agrair als santuaris germans del Pilar, Torreciutat, Lourdes i Montserrat que ens hagin obert els braços fraternals en ser comptat dins la Ruta Mariana. Era un somni que ens venia de lluny.

Sempre amb el tu a tu amb els pelegrins meritxel·lians des del nostre país al cor dels Pirineus, els convidàvem a pelegrinar al Santuari de Lourdes als Pirineus atlàntics, al Pilar de Saragossa, al primer temple marià del món, a Montserrat que amb Meritxell formen la ruta de les “Dolces M” i a Torreciutat des de la terra que va veure néixer a San Josemaría Escrivá de Balaguer.

Avui, de l’itinerari de Pallerols del Cantó fins a Sant Julià de Lòria, s’ha convertit en una ruta de pelegrinatge. Gràcies, santuaris germans!

Santuari, sinònim de camí. Meritxell farà camí amb al Pilar, Lourdes, Montserrat i Torreciudad, amb la plena consciència que el nostre caminar ja és la felicitat per cantar junts “Magnifica la meva ànima el Senyor!”.

Mossèn Ramón
(Rector de Canillo i del Santuari de Meritxell)

<br>

LA CREU DE MERITXELL

La Creu de Meritxell és una antiga creu de terme, ubicada a l’antic camí ral que va de Canillo a Meritxell, passant pel nucli de Prats.