Arquitectura contemporània a Andorra
Ubicació i contacte
Per saber-ne més
Descarrega't la guia en pdfA principis del segle XX, s’inicia la construcció de les carreteres i, a partir dels anys trenta, s’observa un notable canvi en l’arquitectura tradicional que perdurarà fins als anys seixanta amb l’anomenada arquitectura del granit. Aquesta sorgeix arran de l’embranzida del turisme dels balnearis, l’electrificació del país, l’emigració temporal de joves aprenents de paleta i la contribució d’arquitectes de renom en la construcció d’Andorra.
Es tracta d’una arquitectura amb una plena integració al medi natural, cosa que s’aconsegueix mitjançant la pedra local de les seves façanes i que representa un esperit innovador respecte a l’arquitectura existent fins aleshores. És el moment de l’edificació de grans hotels i balnearis (Hostal Valira, Carlemany, Hotel Rosaleda, entre altres). Arriba la llum amb la construcció de FEDA, Ràdio Andorra inicia la seva programació en un edifici de tecnologia puntera, i el Cinema Valira i, més tard, el Carlemany seran nous punts d’entreteniment.
D’aquest període destaquen la Casa dels Russos (1916), de l’arquitecte César Martinell, deixeble de Gaudí, on l’ús dels materials autòctons transforma visualment els trets generals del Modernisme català, i la Casa la Creu dels anys trenta, obra de l’arquitecte català i notable historiador de l’art Josep Puig i Cadafalch. Altres exemples serien la presa i caseta del guarda de Ràmio, l’Hotel Carlemany, la Casa Xurrina, l’antic cinema Valira (actual seu del CAEE), la Casa Vidal, la Casa Palmitjavila i la Casa Duró, entre altres espais arquitectònics amagats en el paisatge urbà.
A finals del segle XX, diverses construccions contribueixen al canvi d’imatge del Principat, com és el nou santuari de Meritxell, obra del Taller d’Arquitectura de Ricard Bofill, arquitecte i urbanista català de reconegut prestigi mundial, representant de l’estil postmodern de l’arquitectura contemporània, per la inclusió d’elements clàssics en les seves obres. Així com el centre termolúdic Caldea, obra de l’arquitecte francès Jean-Michel Ruols que, des de la seva obertura al públic el 1994, ha esdevingut una imatge icònica d’Escaldes-Engordany i d’Andorra, a més d’un equipament turístic de referència.
Segle XXI
Ja en aquest segle trobem la nova seu del Consell General —el Parlament—, un edifici singular i ple de simbolisme creat per l’equip d'arquitectes i enginyers andorrà Engitec, encapçalat per Pere Espuga (arquitecte) i Josep Maria Planes (enginyer). Edificat al costat de Casa de la Vall, antiga seu del Consell, va entrar en funcionament l’any 2011 i va ser inaugurat oficialment el 2014, durant la primera visita conjunta dels coprínceps François Hollande i Joan-Enric Vives a Andorra.
Altres construccions de caràcter civil que també formen part del nou paisatge visual del Principat són quatre estructures d’enginyeria, esdevingudes ràpidament importants punts d’atracció turística.
En primer i segon lloc, destaquen dos miradors: el del Roc del Quer, obert l’any 2016 i des d’on es pot gaudir d’unes magnífiques vistes de la vall de Canillo i els seus voltants, i que consta d’una magnífica passarel·la, amb part del sol de vidre, que té en el seu extrem la figura del pensador assegut, obra de l’escultor Miguel Ángel González; i el mirador solar de Tristaina, ubicat al pic de Peyreguils a 2.701 m d’altitud, al circ de Tristaina, a la zona d’Ordino-Arcalís, que és una estructura metàl·lica esfèrica en suspensió de 25 m de diàmetre amb vistes als llacs de Tristaina i la vall d’Ordino, els altres pics del circ i també França.
La tercera construcció destacable és el pont tibetà de Canillo. Amb 603 m de llargada, un metre d’amplada i 158 m d’elevació màxima sobre la vall del Riu, aquesta infraestructura atreu milers de turistes cada temporada des que es va obrir al públic.
El Pont de París, que comunica l’Avinguda Dr. Mitjavila amb el carrer Consell d’Europa, és una imponent obra de l’any 2005, creada pels enginyers Leonardo Fernández Troyano i Guillermo Ayuso Carrer. Aquesta estructura té un tram de 45 m en línia recta i 27 m de traçat semicircular, amb dues estructures triangulars coronades per dues esferes d’acer de 2,20 m de diàmetre on convergeixen els tirants de sustentació. La perspectiva que ofereix des de la plaça de la Rotonda, amb el rètol lluminós de la capital i les fonts de llum, música i colors instal·lades en aquest tram del Valira, l’han convertit en un dels punts d’atracció turística més coneguts i fotografiats del país.
En un altre context, hem de parlar dels jardins de Juberri, que ofereixen unes magnífiques vistes sobre la vall de Sant Julià de Lòria. Aquests jardins, situats a 1.250 m d’altura a Juberri, que van néixer com a espai familiar i on s’exhibeixen obre de l’escultor Àngel Calvente, en simbiosi amb la natura que les envolta, sorprendran els visitants. Amb el temps, s’ha forjat un món de fantasia farcit amb una heterogènia munió d’escultures. En aquest indret s’hi pot passejar mentre es deixa volar la imaginació per gaudir de l’entorn.